Resultats de la cerca

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció…

Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb Euskadiko Ezkerra,…

Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a París, es…

El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…