Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
Partido Obrero Revolucionario (Trotskista)
Partit polític
Partit que seguí les orientacions de J. Posadas, líder del Buró Llatinoamericà de la IV Internacional, quan aquest trencà amb el Secretariat (1961) i creà seccions pròpies en la perspectiva de construir una nova Internacional amb partits antiimperialistes, més en diàleg amb les experiències del Tercer Món que amb la russa.
Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de Catalunya i…
CC
Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Partit polític
Partit comunista de caràcter heterodox, constituït a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol [BOC], que dirigia Joaquim Maurín, i la Izquierda Comunista de España, dirigida per Andreu Nin.
Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…
Unió Catalanista
Partit polític
Plataforma, que es pretenia unitària del catalanisme polític incipient, fundada a Barcelona a l’inici de 1891, i que aixoplugà els nuclis catalanistes sorgits a Catalunya seguidors de les orientacions de la Lliga de Catalunya de Barcelona.
Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…
Acció Catalana Republicana
Partit polític
Partit catalanista republicà constituït originalment com una organització política catalanista al juny de 1922, creada amb el propòsit d’esdevenir una entitat al marge dels partits, sota el nom d’Acció Catalana [AC].
Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…
Convergència Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català d’orientació nacionalista fundat el 1974 que des de 1979 constitueix, amb Unió Democràtica de Catalunya [UDC], la coalició Convergència i Unió [CiU], que ha governat Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…
Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Partit socialista fundat el 16 de juliol de 1978 per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés) [PSC(C)], el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)] i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) [FSC(PSOE)].
Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…