Resultats de la cerca

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per Rodolfo Pelayo En…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…

A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni Bonany Saló Un…

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…

Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un…

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…