Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Movimiento Falangista de España
Partit polític
Partit falangista constituït el 1980, identificat amb una línia “nacionalsindicalista” que rebutjà identificar falangisme i franquisme.
El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986…
Socialismo Internacional
Partit polític
Grup trotskista sorgit a la primavera de 1994 que pretengué la construcció del partit obrer revolucionari.
És partidari de l’autoorganització obrera, defensa l’internacionalisme i rebutja els nacionalismes Està vinculat al Socialist Workers Party nord-americà El 1998 s’integrà a Esquerra Unida i Alternativa Edita Socialismo Internacional
Acción Social Corporativa Española
Partit polític
Partit inscrit al juny de 1982 com a Partido Español de Acción Social Corporativa i representat per José Luis Beneyto Puchales i José Luis Monforte Puyó.
Tot i que mai no actuà, edità un cartell i un Breviario para la recuperación de la dignidad , en el qual rebutjà la Constitució de 1978 i postulà una república corporativa amb president electe i vitalici i un Estat confessional
Acción Proletaria
Partit polític
Grup comunista bordiguista constituït el 1974.
El 1975 esdevingué la secció espanyola de la Corriente Comunista Internacional CCI, nom amb que també és conegut Propugna la revolució socialista internacional i rebutja els sindicats Edita des de 1974 Acción Proletaria i difon també la Revista Internacional òrgan de la CCI
Fomento Obrero Revolucionario
Partit polític
Partit trotskista fundat a París el 1957, continuació del Grupo Comunista Internacionalista.
Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí
Comunión Tradicionalista Carlista
Partit polític
Partit creat al maig de 1986 a El Escorial en unificar-se organitzacions, col·lectius i personalitats del carlisme.
S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén posar fi a…
Sección Bolchevique-Leninista de España
Partit polític
Grup trotskista fundat al desembre de 1936 a Barcelona després que els seus membres intentessin ingressar com a fracció en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a París, es…
Unión Social Hispánica
Partit polític
Associació política ultradretana i espanyolista fundada a Barcelona el primer de juliol de 1933 i dissolta el 30 de març de 1935.
Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
Acció Catalana Republicana
Partit polític
Partit catalanista republicà constituït originalment com una organització política catalanista al juny de 1922, creada amb el propòsit d’esdevenir una entitat al marge dels partits, sota el nom d’Acció Catalana [AC].
Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…