Resultats de la cerca

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren…

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les…

Es creà amb una clara voluntat de canalitzar impulsos de lluita armada i, alhora, de servir com a plataforma electoral Era, doncs, l’hereu directe del fracassat projecte de Domènec Martí i Julià per a la Unió Catalanista , liquidat el 1917 Ja al novembre de 1918, mentre Macià buscava protagonisme públic mitjançant manifestacions al carrer amb relació a l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial, anuncià la formació d’un hipotètic “Partit Obrer Nacionalista”, capaç d’aplegar les reivindicacions dels treballadors però des del prisma del sector de serveis de parla catalana…

Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…