Resultats de la cerca

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Passat el període de prohibició de 1843-48, reprengué sota el nom de Nova Gaseta Renana Neue Rheinische Zeitung , dirigida per K Marx i F Engels i sostinguda per la Lliga dels Comunistes Hi aparegueren texts importants en la formació del marxisme El 1849, la publicació fou novament prohibida

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier

Era redactat en català i en castellà i contenia notícies dels catalans de Cuba i de Catalunya De fet era l’òrgan del Centre Català de l’Havana i aparegué entre el 1885 i el 1888 Entre els redactors, cal esmentar Pere Giralt i Alemany i Gabriel Costa i Nogueras Passà per tres diferents etapes a la primera aparegueren seixanta-cinc números, a la segona noranta-sis i a la tercera cinquanta-set El subtítol canvià el de la segona etapa fou “Periódico bilingüe, consagrado a los intereses generales de Cataluña” i el de la tercera, “Periódico democrático independiente, consagrado a los…

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…

Fill de família quàquera de recursos limitats, s’instruí gràcies al seu propi esforç i a la passió per la lectura Des de molt jove envià ja les seves collaboracions poètiques a diverses publicacions, com The Free Press , de Newburyport, i The Gazette , de Haverhill, de la qual fou director el 1829, i a altres També dirigí 1830 The New England Weekly Review de Hartford Posà aquesta activitat periodística al servei de les seves idees sobre l’abolicionisme, la qual cosa li produí greus problemes De la seva obra cal destacar Legends of New England in Prose and Verse 1831, Lays of my Home and…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics…

Segons la periodicitat pot ésser setmanal, quinzenal, mensual, etc Quant al contingut, les revistes poden tractar exclusivament d’una matèria de medicina, literatura, cinema, música, gastronomia, etc i són editades per organismes particulars, o poden incloure temàtica diversa amb informació general, temes d’actualitat, vida cultural, espectacles, passatemps, etc i són editades per societats de publicacions amb finalitat purament comercial i de gran tiratge També segons el contingut poden ésser classificades en infantils, d’humor, d’esports, de política, científiques, femenines de modes, cuina…