Resultats de la cerca

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias…

Treballà a Ràdio Tarragona, Radiocadena Espanyola i, durant trenta-quatre anys, a Ràdio Nacional d’Espanya a Tarragona, on ha estat cap d’esports Ha collaborat en Mundo Deportivo , Diari de Tarragona i Don Balón És autor de llibres com Nàstic, cent anys d’història 1987, Anècdotes dels JJOO 1988, Història del CN Tarraco 1989, Cents anys de futbol a Tarragona 1997, 100 anys d’esport a Tarragona 1999, Nàstic, la història continua 2000, CBT 25 anys de bàsquet 2003 i Nàstic de la A a la Z 2005 També ha treballat en la candidatura dels Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però,…

Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…