Resultats de la cerca

Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa…

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador…

Explorà la condició humana en tots els seus aspectes, a través d’una literatura punyent De les seves novelles destaquen Sesenta muertos en la escalera 1954, Eloy 1960, 100 gotas de sangre y 200 de sudor 1961, Supay el cristiano 1967, El compadre 1967, El hombre que había olvidado 1968, Todas esas muertes 1971, El hombre que trasladaba las ciudades 1973 i Patas de perro 1979 El 1970 rebé al seu país el Premio Nacional de Literatura

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal L’any 1870 fundà El Oasis  junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico , i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril , rèplica d’ El Oasis , i més tard La Opinión  i El Destino  que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista…

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…