Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador,…

Llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en direcció d’empreses per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, en 1994-95 fou consultor en sistemes d’informació del Centre Informàtic de la Generalitat, i del 1995 al 1999 fou gerent del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Director des d’aquest any de Radiocat XXI, empresa del Grup Godó que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, el 2010 fou nomenat president de la productora de televisió Nova Veranda Del 2003 al 2010 presidí també l’ Associació Catalana de…

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc

Collaborador de la premsa barcelonina, especialment a La Tramontana , Diari Català , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Escriví peces escèniques de tots els gèneres, algunes de les quals en castellà i més de quaranta en català, com La Llúcia dels cabells de plata 1872, Mai més Monarquia 1873, Lo comte en Jaume 1874, etc En collaboració amb Joaquim M Bartrina escriví El Nuevo Tenorio 1885 Dirigí també el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica Regional Catalana Fundà la lògia…

El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910,…

Biografia Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l’equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal i Ortiga , amb qui collaborà a Ràdio Barcelona , entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio , entre el 1985 i el 1995 A TV3  fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó   del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic   i fou el creador, amb Lloll Bertran , dels personatges televisius Vanessa i Sandra Al gener del 1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio Presentat i dirigit per ell mateix,…

Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles  L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit…

Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut, i fou amic i company de Frederic Soler i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres teatrals Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou collaborador assidu del Diari Català , on publicà una traducció de La Ilíada Féu popular el pseudònim de Pau Bunyegas a nombroses publicacions com Lo Noy de la Mare , de la qual fou director i únic redactor, Un Tros de Paper , Lo Gay Saber , La Renaixensa , La Ilustració Catalana , La Campana de Gràcia , L’Avenç , L’Esquella de la…