Resultats de la cerca

Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Utilitzà el castellà per als seus treballs en prosa, alhora que l’alternava, en poesia, amb un català ric i dialectalitzant Es donà a conèixer el 1832 en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca El 1840, amb Josep Maria Quadrado i Antoni Montis, fundà i animà la revista La Palma , de transcendència per a la cultura insular, i posteriorment, collaborà, entre d’altres, a La Fe i a La Unidad Católica Del 1846 al 1850 publicà els tres volums de…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo…

Fill de Joan Lluís Oliver i Sabrafín, que milità en els moviments progressistes de l’illa a partir del 1868 i fou un dels introductors del periodisme modern a Mallorca, començà a collaborar de molt jove a publicacions mallorquines i s’inserí en el corrent renaixentista autòcton Es llicencià en dret a Barcelona Installat a Palma, collaborà en Museo Balear i La Roqueta i participà en la creació de La Almudaina , on inicià una acció de propaganda autonomista concretada en una vindicació de la personalitat històrica i cultural de Mallorca El 1891 publicà Cosecha periodística i l’any següent…

Especialitzat en temes culturals i, particularment, en l'àmbit musical, fou el responsable de la secció de música de la revista Canigó , des de l'any 1971, redactor a Presència i collaborador a Tramuntana ,  Serra d'Or , Àncora , El Correo Catalán , l' Avui i L'Eco de Sitges Dirigí la revista de la mostra "Expocultura", promoguda per la Generalitat de Catalunya, en les edicions del 1982 i el 1983 Realitzà un destacat treball d'investigació en l'àmbit sardanístic i escriví les biografies d'Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Francesc Mas i Ros, a més d'impartir conferències, presentar concerts i…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín 1887 on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder ‘Avall les armes' que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte ‘Atalaia de la pau’, des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft ‘Societat alemanya per la pau’ i…

Treballà en un laboratori fotogràfic a Nova York, i el 1946 començà a fer fotos Estudià fotografia a la New School for Social Research de Nova York, on es graduà l’any 1948 El 1951 fou contractada per l’agència Magnum, de la qual passà a ser la primera dona membre el 1957 Tingueren una gran difusió les seves fotos de Marilyn Monroe , de qui fou amiga L’any 1962 fixà la seva residència a Londres Posteriorment destacà pels seus reportatges fotogràfics als països àrabs i a l’Afganistan, on documentà la condició de la dona, i en diversos barris de Nova York Al final dels anys setanta…

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i collaborà…

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caire liberal L’any 1870 fundà “el Oasis” junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el “Liceo Artístico”, i quan se separà de Carlés, creà “El Ferrocarril”, rèplica d’"El Oasis”, i més tard “La Opinión” i “El Destino” que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació, “El Liberal…

Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 s’en realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es féu càrrec de l' Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La capçalera…