Resultats de la cerca

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i presentà, entre d’…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc de…

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura Popular” li edità…

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor del periodisme…

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina “El Día”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, peninsular “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i estrangera “Les Nouvelles Littéraires” La guerra civil de 1936-39 el marginà Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora” Publicà Archie Gittes 1947 i Tito Cittadini 1956