Resultats de la cerca

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Ben aviat publicà 1848 un volum de poesia Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme en la línia de Luis González Bravo, deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez Dirigí els diaris Los Tiempos , El Español i, després del 1868, El Diario Español , des d’on féu…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

El 1912 entrà en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya i fou president 1923-28 de la Unió Esportiva de Sants Treballà en els diaris La Nación i España Deportiva , i el 1927 entrà a collaborar en Mundo Deportivo A partir de l’any 1973, l’organització de la Volta a Catalunya batejà el cim més alt de cada edició amb el nom de sostre Francesc Maria Peris Al cap de poc es creà el Trofeu Francesc Maria Peris, de categoria juvenil

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la FCA, la…

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I