Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació…

Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988 Dedicat també a la docència, impartí cursos d…

Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich Amichatis i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista Publicà interessants articles de Rafael Moragas Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El último Dalí…

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el…

Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle  1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat  1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social  amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes…