Resultats de la cerca

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de “La Veu de Catalunya”

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…