Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista L’Avenir  Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra  1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

S'establí a Israel el 1915, on fou un dels vuit primers membres de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea i un dels fundadors de la Societat d’Escriptors Hebreus Les seves obres més notables són Ahava sara ‘Amor prohibit’, premi Bialik, 1939 i Gananim ‘Jardiners’, 1944

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…