Resultats de la cerca

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies probablement…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on…

Utilizà generalment el pseudònim de Luis de Sirval Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” 1916-17, “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid Durant la Segona República organitzà una agència de collaboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra Publicà el recull d’articles Huellas de las constituyentes 1933, amb pròleg de Gabriel Alomar Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre del 1934 En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima  1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del…

Llicenciat en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i ha dirigit excavacions en poblats ibèrics, villes romanes i edificis civils, militars i religiosos d’èpoques diverses, sobre els quals ha publicat articles i monografies Com a escriptor, ha participat en obres collectives vinculades a les comarques de la Franja de Ponent, com ara els reculls de narracions L ’ arbreda ebrenca 2010 i El tren de la Val de Zafán 2011, i l’antologia poètica Poesia de frontera 2011 L’any 2013…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de…

De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la storia 1974…

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…