Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…

De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes…

Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren alternativament i, amb…

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…

Amb una òptica paternalista, es dirigia a les classes treballadores, presentant les millores i els invents relacionats amb les arts, la indústria, la fabricació i la maquinària

L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat En 1935 passà a les mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control Desaparegué el 1938

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les…

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…