Resultats de la cerca

Exercí d’advocat criminalista i collaborà en la premsa barcelonina “El Liberal”, “El Diluvio”, sovint amb el pseudònim de Fermín Després del 1939 publicà llibres de records Barcelona de antaño 1944, La criminalidad en Barcelona 1885-1908 1945, Los viejos cafés de Barcelona 1946 i José Anselmo Clavé y su tiempo sd

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història…

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…