Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Francesc Miquel i Badia
Francesc Miquel i Badia en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista, especialista en literatura i art.
Advocat Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres El 1866 començà com a crític al “Diari de Barcelona”, des d’on exercí una gran influència com a representant del gust acadèmic oposat als modernistes, reconeixia, però, la capacitat artística de molts d’ells Dirigí una campanya 1883 per aconseguir la cessió d’edificis de la Ciutadella per a museus Fou membre de les acadèmies barcelonines de Bones Lletres, Ciències i Arts i Jurisprudència, i professor de teoria i història de les belles arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…
Associació de la Premsa Diària de Barcelona
Periodisme
Entitat creada el 1909, la primera de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.
El primer president fou Eusebi Coromines, fundador i director del diari “La Publicidad” L’Associació, tot i ésser influïda pel lerrouxisme en una gran part de la seva història, tingué un període culturalment i professionalment interessant pels anys 1922-24, quan la presidí Eugeni d’Ors Edità els volums de “Vida de Periodistas Ilustres”, amb un recull de conferències en català sobre Pi i Margall, Prat de la Riba i Maragall, i formà al seu local social una " biblioteca del pueblo " El 1924, Eugeni d’Ors, intentà l’absorció de les altres entitats periodístiques…
Salvador Soler i Forment
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i poeta.
Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i…
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
© Fototeca.cat
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor que utilitzà el pseudònim de Sempronio.
Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…
,
Josep Amich i Bert
Cinematografia
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables i dirigí el diari radical Renovación 1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As 1921, España Teatral Cinematográfica 1921-22, Información cinematográfica 1922-36, Popular Film 1926-37, El Público 1927, Films Selectos 1930-37 i Espectáculo 1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…
, ,
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…