Resultats de la cerca

Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir del 1977 amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual és de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà Publicà uns dotze mil exemplars i és dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars

Estudià dret i professorat mercantil a Madrid El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra civil amb el bàndol carlí Collaborà a Valencia Ilustrada , La Ilustración del Obrero , La Correspondencia de Valencia , La Moma , Para Todo el Mundo i altres periòdics dirigí els diaris El Comercio i El Correo de Valencia Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València Fou autor d’una revista teatral bilingüe, Juicio del año , de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos

Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres

Era redactat en català i en castellà i contenia notícies dels catalans de Cuba i de Catalunya De fet era l’òrgan del Centre Català de l’Havana i aparegué entre el 1885 i el 1888 Entre els redactors, cal esmentar Pere Giralt i Alemany i Gabriel Costa i Nogueras Passà per tres diferents etapes a la primera aparegueren seixanta-cinc números, a la segona noranta-sis i a la tercera cinquanta-set El subtítol canvià el de la segona etapa fou “Periódico bilingüe, consagrado a los intereses generales de Cataluña” i el de la tercera, “Periódico democrático independiente, consagrado a los…

Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la…

Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la…

Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lulliana 1795-1816 Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’ Aurora Patriótica Mallorquina , que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica Edità el periòdic Diari de Buja 1812-13, que el convertí en personatge popular També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver  El 1835…

A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies Continuà sortint després de la seva mort, fins el 1887