Resultats de la cerca

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat

Fundat a Barcelona l’any 2005 per Editorial Página Cero, societat participada del Grup Planeta , tenia la seu en aquesta ciutat L’edició electrònica ADNes tancà l’any 2009 i al desembre del 2011 ho feu el diari en paper a causa de la forta minva dels ingressos per publicitat des del 2008 Publicat en diverses grans ciutats de l’Estat espanyol, l’edició de Barcelona incloïa algunes pàgines en català

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma

De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes econòmics, el…

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director…

Després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat Oficial de Bukavu, s’incorporà a l’emissora de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo, Ràdio Okapi, des d’on inicià la seva defensa de les dones, collectiu molt castigat per la violència crònica que hi ha al país des del 1996 i, sobretot, per les violacions Membre de l’Associació de Dones Periodistes i presidenta a la RD del Congo de l’African Institute for Development Policy AFIDEP, ha donat a conèixer aquesta realitat al món i ha impulsat allegacions als tribunals internacionals Ha rebut nombrosos premis, entre els…

Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de V Giscard d’…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…