Resultats de la cerca

Pioner de la fotografia esportiva en la premsa, treballà sempre formant societat amb Joan Bert Desenvolupà quasi tota la seva carrera professional a Mundo Deportivo 1918-37 i 1939-65 Collaborà en les publicacions Stadium , Sport , Blanco y Negro i Marca Centrà la seva activitat en el futbol, la natació, l’aviació i l’automobilisme Fou membre de l’Agrupació Professional de Periodistes a Barcelona 1933-39

Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de V Giscard d’…

Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell,  Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li comportaren l’…

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…