Resultats de la cerca

Els comunistes se n'empararen a l’inici de la guerra civil de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938

S'interessà principalment per les qüestions econòmiques Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l’any 1932 fou catalanitzat amb el nom de Diari Mercantil

És autor d’obres filosòfiques, econòmiques i pedagògiques Fou editor de les revistes satíriques Truten ‘El vagarro’, Pustomel’a ‘El xerraire’ i altres, on criticava l’esclavatge, la ignorància, les arbitrarietats i la francomania de la noblesa

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

Es caracteritza sobretot per les noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones Té la facultat que tots els seus membres ciutadans, empreses i administracions poden obtenir i compartir tota mena d’informació de manera instantània i a distància Els termes “societat de la informació” i "'societat del coneixement” es consideren sinònims, tot i que el primer posa l’èmfasi en la tecnologia que permet la transmissió d’informació, i el segon, en el contingut de la informació Ha estat també denominada…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…

Després d’estudiar clàssiques i ciències econòmiques a la Brown University, el 1952 es féu càrrec de l’empresa de publicitat familiar El 1970 adquirí una emissora de televisió local a Atlanta que reflotà i que el 1975, amb el nom de Turner Broadcasting System, fou una de les emissores pioneres de la televisió per cable i satèllit En pocs anys abastà tot el país i obtingué uns grans beneficis amb una programació basada en els esports, les pellícules i l’entreteniment El 1980 llançà Cable News Network , la primera emissora dedicada íntegrament a notícies les vint-i-quatre hores del…

Tot i que cursà dret i econòmiques, en acabar els estudis es dedicà al periodisme Després d’un breu pas per la British Broadcasting Corporation 1966, treballà per a l’agència Reuters  a Londres, a les Nacions Unides Nova York i a Buenos Aires fins el 1971, que es traslladà a Mèxic i fou articulista freelance per a The Times , The Financial Times i The Economist  Del 1977 al 2007 fou corresponsal del The New York Times a l’Amèrica Llatina  El 1985 publicà l’assaig sobre les relacions entre Mèxic i els EUA, Distant Neighbours , que esdevingué un clàssic sobre el Mèxic modern El…

Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb pròleg de Joan…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…