Resultats de la cerca

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de…

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es…

Fou membre i diputat 1931 del partit laborista i dugué a terme una intensa activitat a favor de les idees pacifistes programades a The Great ilusion 1910 que obtingué una gran difusió Fou també editor del “Foreign Affairs” entre el 1929 i el 1931 i autor de nombrosos assaigs d’economia, sociologia i política El 1933 li fou concedit el premi Nobel de la Pau

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

Aquesta pràctica, característica de l’estat espanyol i, per tant, excepcional a Europa, emana de la interpretació que fa la Junta Electoral Central de la Llei del Règim Electoral del 1985 A tot Europa, els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de garantir el pluralisme polític, però, en el cas espanyol, els blocs electorals han esdevingut un instrument d’influència dels partits sobre els criteris periodístics que, a més a més, afavoreixen els partits grans La majoria de collectius professionals de periodistes s’han manifestat a favor de la seva desaparició

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre…

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948 Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” 1973 i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia Dirigí i creà diferents revistes literàries A Serpente 1951, Arvore 1952-54, Notícias do Bloqueio 1957-61 i Plano 1965-68 Dirigí la collecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar Um homem na neblina 1950, O vagabundo descepado 1959, Memória de setembro 1960, O fósforo na palha 1970,…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…

Ben aviat publicà 1848 un volum de poesia Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme en la línia de Luis González Bravo, deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez Dirigí els diaris Los Tiempos , El Español i, després del 1868, El Diario Español , des d’on féu…