Resultats de la cerca

Existí fins el 1934, amb més de vint associacions adherides Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la …

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions