Resultats de la cerca

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la storia 1974…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…

Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, es doctorà el 1997 en filosofia per la Universitat de Stirling Escòcia Exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993, i com a professora titular del Departament de Comunicació des del 2003, d’on fou vicedegana en 2000-04 És també membre de la Junta d’Estudis de Periodisme d’aquesta universitat i fou membre de la Junta del Collegi de Periodistes de Catalunya nomenada el 2001 És autora de  diverses publicacions sobre mitjans de comunicació de massa en relació amb el concepte d’identitat collectiva i l’esfera pública S’…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop 1983 Es donà a conèixer amb quatre novelles policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana  No emprenyeu el comissari 1984, Penja els guants, Butxana 1985, Un negre amb un saxo 1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989 i Cavall i rei 1989, en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novella urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit 1993 i amb la ficció autobiogràfica  Gràcies per la…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris  Avui  1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…

Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional  Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i…