Resultats de la cerca

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques

Fou iniciada el 1980 amb la finalitat d’aplegar la premsa local i comarcal d’informació general escrita íntegrament en català, publicada a Catalunya i de difusió no gratuïta Registrada el 1982, a mitjans del 2015, l’ACPC reunia 132 publicacions en paper i digitals L’ACPC organitza regularment la Convenció de la Premsa Comarcal i Local i promou el Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal El juny del 2014 constituí conjuntament amb l’ Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació  AMIC i l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català  APPEC la Federació d’Associacions…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam Poesies , 1932,…

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987, treballà successivament al  Diari de Barcelona 1982, l’ Avui 1984-85, El Periódico 1985-88 i 1988-90, El País 1988 i El Observador 1990-92 Aquest darrer any s’incorpora a La Vanguardia  com a redactor de la secció local El 2007 fou nomenat director adjunt del diari, que abandonà el 2009 per passar a dirigir la secció de comunicació de l’aerolínia Spanair, fins a la seva desaparició 2012 Posteriorment fou director d’Intermedia, empresa de comunicació corporativa, càrrec que ocupà fins el 2013, que fundà l’…

Fundat per Torcuato Luca de Tena el 1905, substituí el setmanari homònim creat dos anys abans El 1928 en fou iniciada una altra edició a Sevilla pel fill del fundador L’orientació monàrquica del diari motivà la requisició i suspensió temporal per part del govern de la Segona República Durant la Guerra Civil de 1936-39, coexistiren l’edició de Madrid, republicana, i la de Sevilla, antirepublicana aquesta es considerà l’única genuïna i prosseguí la numeració madrilenya És un dels diaris amb més tiratge de tot l’Estat espanyol uns 338000 exemplars de mitjana diària el…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…

Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 se’n realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es feu càrrec de l’ Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La…

Fou denominat també Semanario Económic el 1799 i del 1816 al 1920, que deixà de publicar-se En fou el principal impulsor Bernat Contestí

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…