Resultats de la cerca

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Fill de Joan Marià Picornell i Gomila A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la Universitat de Salamanca El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal El 1808 dirigí un cert temps el Diario de Mallorca Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare

Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lulliana 1795-1816 Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’ Aurora Patriótica Mallorquina , que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica Edità el periòdic Diari de Buja 1812-13, que el convertí en personatge popular També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver  El 1835…

A setze anys formà un grup de furoners que s’introduïren a través de dispositius mòdem en institucions i empreses, activitats per les quals fou processat el 1995 L’any 1993 creà un dels primers proveïdors de serveis per internet d’Austràlia, i poc després es dedicà a desenvolupar programari lliure i ideà sistemes de cerca, encriptació i desencriptació, etc Entre el 2003 i el 2006 cursà estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Melbourne, que abandonà abans de graduar-se L’any 2006 fundà Wikileaks , un portal web dissenyat per ell amb el qual filtrà i emmagatzemà informació no…

Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el premi Bravo de…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…

Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency NSA i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency CIA El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic— El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia, a Hong Kong…

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i collaborà…

En la dècada de 1950 era redactor de la revista Barça A banda de collaboracions en múltiples mitjans escrits, des del 1977 fou subdirector del programa esportiu radiofònic Hora Cero El 1953 li fou atorgat el premi Ondas