Resultats de la cerca

Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels…

Fundà i dirigí la revista L’Avenir  Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra  1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana  1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci , entre el 1878 i…

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Stirling Escòcia i Florència 1996 i 1998 El 1995 fundà la revista maresmenca Àmbit En 1999-2003 treballà al servei internacional de la BBC, sobretot per a l’Amèrica Llatina Especialitzat en política internacional, collabora en la premsa escrita El Punt , Avui , diari del qual fou director interí del novembre del 2008 al juliol del 2009, i El Temps i ha participat també en els programes radiofònics d’Ona Catalana Els matins d'Ona Catalana , de Josep Cuní, i a L'hora…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català  1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí , emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes diverses i…