Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,
Francesc Miquel i Badia
Francesc Miquel i Badia en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Escriptor i crític literari i artístic.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…
,
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,
revista
Periodisme
Publicació periòdica de format més petit que un diari però de major nombre de pàgines, millor qualitat de paper i sovint amb abundant il·lustració.
Segons la periodicitat pot ésser setmanal, quinzenal, mensual, etc Quant al contingut, les revistes poden tractar exclusivament d’una matèria de medicina, literatura, cinema, música, gastronomia, etc i són editades per organismes particulars, o poden incloure temàtica diversa amb informació general, temes d’actualitat, vida cultural, espectacles, passatemps, etc i són editades per societats de publicacions amb finalitat purament comercial i de gran tiratge També segons el contingut poden ésser classificades en infantils, d’humor, d’esports, de política, científiques, femenines de modes, cuina…