Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
El Matí
Portada del primer número d'El Matí
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari catòlic independent en català, editat a Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 de juliol de 1936, promogut i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy.
Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras, ANavarro, Pere…
Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley
Periodisme
Diari del matí, liberal i progressista en castellà.
Eixí a Barcelona l’1 de maig de 1822, durant el Trienni Constitucional, editat per JRubió i TGaspar Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol L’últim número fou el del 10 de juny de 1823
El Día Gráfico
Periodisme
Diari barceloní del matí, lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon.
Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de “La Veu de Catalunya”
Lluís Jordà i Cardona
Periodisme
Periodista.
Fou redactor d’"El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Narrador amb intenció psicològica, ha publicat L’assídua concurrent i d’altres contes 1962, Farandola 1963, Casos especials 1967 i Aquells feliços estius 1970
Asahi Shimbun
Periodisme
Diari japonès, el de més tiratge del món (fundat l’any 1879).
La difusió a la meitat dels anys noranta era d’uns dotze milions d’exemplars diaris, repartits entre l’edició del matí i la de la tarda Cap a l’any 1956 adoptà el sistema de composició automàtic mitjançant ordinadors Hom imprimeix el diari a cinc ciutats alhora Tòquio, Osaka, Nagoya, Kitakyūshū i Sapporo
Felip Graugés i Camprodon
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista.
De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat i d’ El Matí i administrador de La Nau El 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, recull la frescor i la tradició de la vida rural i religiosa Publicà Camps a través 1924, Balada del pessebre 1958 i Musa rústica 1973
Joaquim Civera i Sormaní
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Periodista i lexicògraf.
Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí i redactor en cap de Catalunya Social 1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931
La Nau
Periodisme
Diari en català, fundat i dirigit per Antoni Rovira i Virgili, que aparegué a Barcelona com a vespertí l’1 d’octubre de 1927.
Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes
Catalunya
Periodisme
Diari del vespre (febrer del 1937 - maig del 1938) subtitulat ‘‘Òrgan Regional de la Confederació Nacional del Treball’’.
Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit