Resultats de la cerca

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

S'establí a Madrid i el 1757 fundà amb Juan Antonio Lozano un Diario noticioso, curioso-erudito y comercial Més tard creà, sol, la publicació miscellània Caxón de Sastre 1760-62 — imitada a Barcelona per PÀde Tarassona — i altres publicacions erudites, com el Diario Estrangero 1763, La Estafeta de Londres , El Correo Literario de la Europa 1780-82 i 1786-87, en les quals es mostra atent a les novetats europees Redactades en gran part per ell, palesa una actitud illustrada, però alhora reaccionària, potser única al seu temps, i que li ha valgut elogis de Menéndez Pelayo

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…

Segons la periodicitat pot ésser setmanal, quinzenal, mensual, etc Quant al contingut, les revistes poden tractar exclusivament d’una matèria de medicina, literatura, cinema, música, gastronomia, etc i són editades per organismes particulars, o poden incloure temàtica diversa amb informació general, temes d’actualitat, vida cultural, espectacles, passatemps, etc i són editades per societats de publicacions amb finalitat purament comercial i de gran tiratge També segons el contingut poden ésser classificades en infantils, d’humor, d’esports, de política, científiques, femenines de modes,…