Resultats de la cerca

Aquest havia obtingut, el 1761, un privilegi per tal de publicar un diari similar al Diario Noticioso Curioso Erudito y Comercial, Público y Económico , que apareixia a Madrid des del 1758 popularment fou conegut pel Diari d’En Tarassona Reaparegut el 2 de juny de 1772 amb el títol de Diario Evangélico Histórico-Político , que canvià aviat pel de Diario Curioso Erudito Histórico Comercial, Civil y Económico , desaparegué definitivament el 30 de maig de 1773 Constava de quatre pàgines, i patí sempre una manca de mitjans econòmics

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector…

S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva…

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Stirling Escòcia i Florència 1996 i 1998 El 1995 fundà la revista maresmenca Àmbit En 1999-2003 treballà al servei internacional de la BBC, sobretot per a l’Amèrica Llatina Especialitzat en política internacional, collabora en la premsa escrita El Punt , Avui , diari del qual fou director interí del novembre del 2008 al juliol del 2009, i El Temps i ha participat també en els programes radiofònics d’Ona Catalana Els matins d'Ona Catalana , de Josep Cuní, i a L'hora…

Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón  i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele i Set de nit…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Doctor en filologia catalana, és també llicenciat en filologia hispànica, teologia Roma, filosofia Roma i ciències de la informació i diplomat en cinema Dedicat professionalment a l’ensenyament secundari, compagina aquesta activitat amb les collaboracions a la premsa El Correo Catalán , Diari de Barcelona , Diari de Girona , Revista de Catalunya , Serra d’Or , entre d’altres i la ràdio Catalunya Ràdio Ràdio Olot És autor d’una obra en diferents gèneres testimoni de la diversitat dels seus interessos Es donà a conèixer com a autor de narrativa infantil i juvenils entre d’altres, publicà El…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…