Resultats de la cerca

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Als EUA treballà com a periodista i editor de revistes en llengua àrab Gran part de la seva obra poètica, notable pel mestratge amb què utilitza els models tradicionals, està recollida a Al-Hamā'il ‘Bitllets’, 1946 i a Tibr wa-turāb ‘Pedra i pols’, 1960

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

A dinou anys marxà a Barcelona, on fundà l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i escriví en diverses publicacions periòdiques, com Llum Novella , La Veu de Catalunya , i, feminista com era, a La Dona Catalana Guanyà el concurs de poesia convocat per aquesta revista el 1926 i, per aquest motiu, l’any següent fou publicada en l’antologia poètica Llibre d’or de la poesia femenina obres premiades en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la Revista “Dona Catalana" , amb pròleg de Manuel Folch i Torres 1927

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…

Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya  i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull  Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…

Estudià lleis Collaborà a “Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes Mallorca, Catalunya i València 1866 i La creuada dels poetes 1867 És autor també d’un Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV 1871, obra premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País de València, que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” 1878 Participà en la fundació de Lo Rat Penat 1878,…

Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , Quatre Gats , La Nación  i La Renaixença , on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…