Resultats de la cerca

El portal filtra i emmagatzema informació no pública amb diversos nivells de confidencialitat procedent dels arxius de governs, institucions polítiques i militars, organitzacions internacionals i grans empreses El servidor principal és a Suècia, país amb una legislació molt favorable a la llibertat d’expressió Obté suport financer a base de donacions, i el funcionament es basa en el voluntariat Creat, segons el seu fundador, per a la defensa dels drets humans i a favor de la transparència i contra l’opacitat del poder, començà a difondre dades de manera gradual La difusió es…

Liberal exaltat, sofrí diverses denúncies El primer director, Lluís Celdoni Nebot i de Padilla, fou suspès en el càrrec per un article en què es justificava el regicidi el segon, Jaume Ample i Fuster, fou condemnat a dos anys de presó

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

De jove estudià música i, com a periodista, treballà primer a l’emissora juvenil Pont-Nou i, des del 1986, treballa a les emissores de Catalunya Ràdio com a guionista i realitzadora Pànic 1990-91, Inèdit 1990-91, La nit dels ignorants 1996-97 i El fons de la qüestió 2008 són alguns dels guions en què ha participat L’any 1983 participà en la fundació del Festival Internacional de Música de Cantonigròs En 2001-03 dirigí una coral al Centre Penitenciari de Can Brians És autora de les novelles Presó de neu 2003, El jersei 2006, Tren a Puigcerdà 2007, Vés a saber on és el cel 2009 i La nevada del…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la CNT…

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell,  Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li comportaren l’…

Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…