Resultats de la cerca

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or També donà a…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…