Resultats de la cerca

Tradicionalment liberal, fou el periòdic més important de la Tercera República i tingué notables collaboradors Desaparegut a la fi del 1942, el nou diari Le Monde 1944 en reprengué les directrius

Passat el període de prohibició de 1843-48, reprengué sota el nom de Nova Gaseta Renana Neue Rheinische Zeitung , dirigida per K Marx i F Engels i sostinguda per la Lliga dels Comunistes Hi aparegueren texts importants en la formació del marxisme El 1849, la publicació fou novament prohibida

Era redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Es convertí en la veu dels collectius que formen l’esquerra abertzale a Euskadi i era un dels pocs mitjans a través dels quals ETA  transmetia els seus comunicats Per aquest motiu sovint era acusat d’estar vinculat al grup terrorista El juliol del 1998 el jutge Baltasar Garzón n’ordenà el tancament cautelar sota l’acusació de formar part de la xarxa de finançament d’ETA i d’actuar sota els dictàmens de l’organització armada Diferents directius del diari foren detinguts, entre ells el director, Xabier Salutregi, i més endavant març del 1999…

Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…

Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt…

Fundà i dirigí la revista L’Avenir  Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra  1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…