Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
El Eco de la Clase Obrera
Periodisme
Primer periòdic obrerista de l’Estat espanyol que aparegué a Madrid del 5 d’agost de 1855 al febrer del 1856.
Fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia, hi collaborà assíduament Francesc Pi i Margall Defensà l’associació obrera com a instrument de defensa, organització i representació de classe
David Ferrer Mitayna
Periodisme
Esport general
Metge, periodista esportiu i promotor de l’esport.
Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor
Goffredo Parise
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor i periodista italià.
Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966 Biafra , 1968,…
Francesc Codina i Castillo

Francesc Codina i Castillo
© Joan Manuel Baliellas / CAC
Periodisme
Polític.
Fou director general de serveis socials 1982-84 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 1983-95 Membre del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya CDC 1984-2000, fou responsable de política social del comitè executiu nacional Diputat al Parlament de Catalunya 1984- 2000, fou senador a les Corts Generals en representació de la Generalitat en el període 1992-95 i membre del consell assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya RTVE-Catalunya del 1986 al 1992 Passà a formar part, com a conseller, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya CAC 1997…
Sindicat de Periodistes Esportius
Periodisme
Esport general
Associació professional de periodistes esportius.
Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…
Santiago García Martínez
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…
Valentí Castanys i Borràs
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Dibuixant i periodista.
Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933, “Destino”…
Jordi Sebastià i Talavera
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València i en filosofia per la UNED Militant del Bloc Nacionalista Valencià, ha estat regidor i portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament de Burjassot des del 2003, i fou elegit alcalde 2011-14 per un pacte entre PSPV-PSOE, Bloc-Compromís i EUPV, el primer alcalde nacionalista de la història de la ciutat L’any 2014 fou elegit diputat al Parlament Europeu en representació de la coalició primavera Europea, encapçalada per Compromís Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans El Temps , Levante-EMV i Cartellera Valencia…
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat…
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou, carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Crític d’art, periodista i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i apropament a…