Resultats de la cerca

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…

La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris del gener del…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a…