Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan de Sagarra i Devesa
Teatre
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i crític teatral.
Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal 1963-64 i a El Correo Catalán 1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a El Correo Catalán 1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario 1976-78…
,
Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…
,
Tele-exprés
Periodisme
Diari de la tarda en castellà, independent, aparegut a Barcelona el 14 de setembre de 1964.
L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…
Josep Maria Planes i Martí

Josep Maria Planes i Martí
© Hereus Josep M. Planes
Periodisme
Esport general
Periodista.
Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català 1925-27, La Noche , La Nau dels Esports des del 1929, Mirador 1929 i el…
, ,
La Publicitat
Periodisme
Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…
Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (1999)
Canal 33
Periodisme
Periodista.
Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…
,
Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Periodisme
Art
Periodista i crític d’art.
Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats Retrobar Barcelona 1988, Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…
,
Domènec Guansé i Salesas
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…
,
fotoperiodisme esportiu

Cursa d’automobilisme fotografiada per Josep Maria Co de Triola
AF CEC / Co de Triola
Fotografia
Periodisme
Esport general
Un fotoperiodista és un professional de la premsa escritaque capta l’actualitat i l’ofereix a la societat per mitjà d’imatges fotogràfiques i no de paraules.
La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…