Resultats de la cerca

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que…

Treballà en el diari Avui , El Noticiero Universal i El País , especialment com a analista de basquetbol Des del 1983 segueix la selecció espanyola de bàsquet Ha estat enviat especial en quatre Campionats d’Europa França 1999, Sèrbia 2005, Espanya 2007 i Polònia 2009 en quatre Mundials Grècia 1998, Estats Units 2002, Japó 2006 i Turquia 2010 i en quatre Jocs Olímpics Barcelona 1992, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre Publicà…

És especialitzat en informació empresarial, econòmica i financera, i ha aconseguit estar en el primer lloc de difusió en el seu segment de mercat Amb l’edició de cap de setmana es distribueix Expansión y Empleo , un suplement amb informació sobre el mercat de treball, i mensualment apareix el suplement Fuera de Serie , amb continguts d’oci, luxe i estil de vida L’any 2003 va renovar el seu web,el seu disseny gràfic i els seus continguts, amb la incorporació de notícies referents a la política, a l’educació, al medi ambient, a la cultura, etc El 2007 va ser considerat, per quart any consecutiu…

Llicenciat en dret 1961, s’inicià en el periodisme professional collaborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC , Destino i La Vanguardia , diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació 2017 Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París 1977-78 Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà combinen el…

Les primeres obres pertanyen a una narrativa mig psicològica mig d’aventures — Stamboul Train 1932, A Gun for Sale ‘Un fusell per a vendre’, 1936—, o bé revelen una influència joyciana It's a Battlefield ‘Camp de batalla’, 1934 i England Made Me ‘Anglaterra em féu’, 1935 Catòlic des del 1926, però no gaire ortodox, aquest fet n'ha condicionat l’obra posterior, on els personatges lluiten entre la vivència religiosa i la feblesa humana Brighton Rock 1938 traducció catalana 1965, The Power and the Glory 1940 traducció catalana 1965, sobre el tema del sacerdot pecador però humil, que…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la…

Creada el 1939 a Burgos, com a societat anònima, es traslladà el mateix any a Madrid, i l’any 1940 s’obrí la delegació de Barcelona El 1965 es creà la corresponsalia de Buenos Aires, iniciant a l’any següent la distribució exterior de les notícies per Amèrica Llatina i el 1969 s’iniciaren els primers serveis de notícies en anglès i francès El servei de notícies en portuguès es creà el 2001, amb seu a Rio de Janeiro, i en àrab, el 2006, ubicat al Caire És una empresa informativa multimèdia que cobreix les informacions en diferents suports premsa escrita, imatge, ràdio, televisió i internet,…