Resultats de la cerca

Pel desembre del 1877 canvià el seu nom pel d' El Porvenir Balear i es convertí en revista de ciències, lletres i arts Quinzenal, aparegué fins el 1879

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Dirigit per Enric Cabañas, i amb RCartañà, PRipoll i Viralta com a principals collaboradors, intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà a través d’una Associació Nacional de Treballadors, oposat a l’obrerisme internacionalista

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres

Aparegué a Barcelona del 13 d’octubre de 1935 al 28 d’abril de 1938

A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les…

Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació En fou gerent J Sales i s’imprimí als tallers de Le Républicain