Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Francesc Dalmau i Faura
Física
Òptic, propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.
El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els installà a l’Escola Industrial de Barcelona el mateix any ja fabricà aparells propis
augment

augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren…
micròmetre
Física
Instrument per a mesurar longituds petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.
Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge
René Barthélemy
Física
Enginyer i físic francès.
Investigà sobre radiotècnia, aparells de mesura, radar i televisió
aparell de mesura
Física
Instrument sensible a un fenomen físic o químic determinat o identificable a una magnitud, mitjançant el qual i gràcies a un calibratge previ o a l’ús d’uns patrons és possible de valorar el fenomen o la magnitud en les unitats escollides per a definir-los.
Són exemples d’aparells de mesura la cinta mètrica, l’oscilloscopi i l’espectrofotòmetre
Gimnàs Gin Dan Tae
Altres esports de combat
Gimnàs de Montgat dedicat a la promoció del taekwondo i altres arts marcials, com el karate, l’aikido, el judo i el kendo.
Les seves installacions disposen d’una sala coberta de combat i d’una sala d’aparells per a activitats cardiovasculars, musculació i tonificació
Carl Pulfrich
Física
Físic i òptic alemany.
Inventà diversos aparells òptics i fotogràfics, com el refractòmetre que duu el seu nom, destinat a mesurar índexs de refracció, i l’estereocomparador i, juntament amb Zeiss, el fotòmetre
cambra de Schmidt
cambra de Schimdt de l’European Southern Observatory
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Tipus de telescopi construït per B. V. Schmidt i proveït d’un mirall esfèric, amb el qual hom evita l’aberració esfèrica i alhora obté unes imatges intenses i clares en un camp relativament gran.
L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides
anemòmetre de cassoletes

Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina