Resultats de la cerca

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Aconseguí el títol de campió d’Espanya sis vegades 1996-2001 També es proclamà diversos cops campió de Catalunya en les modalitats de lluita lliure olímpica i grecoromana Participà en dos Mundials de lluita 1995, 1999 També disputà sis edicions dels Campionats d’Europa entre el 1994 i el 2000, i assolí la dotzena posició a Varsòvia el 1997 Fou setè classificat als Jocs Mediterranis celebrats a Bari 1997 Participà en la fase de classificació dels preolímpics de Sydney 2000 Competí en diversos trofeus internacionals, com el torneig Henry Deglane 2001, 2002, 2003 Compaginà l’alta…

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de…

Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…

Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…