Resultats de la cerca

Cinturó negre novè dan de taekwondo i setè dan d’hapkido Fou deixeble de Han Young-Tae i Kim Hung-Su El 1968 esdevingué mestre internacional i àrbitre de la Federació Mundial de Taekwondo El 1978 obrí el seu gimnàs a Girona, el Chois Lee Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo i en presidí la delegació territorial gironina També presidí l’Associació Coreana de Taekwondo a l’Estat espanyol Fou vicepresident del Consell Superior d’Esports de Corea a Espanya Exercí de professor i delegat de taekwondo i hapkido al Departament d’Esports de la Universitat de Girona UdG

D’origen sud-coreà, competí representant el club Bam Chun Dokwan de Barcelona Assolí la segona posició al Campionat d’Espanya de tècnica 2011 i al de Catalunya de tècnica i exhibició 2010 en la categoria sénior 2 Es classificà en tercera posició a l’Obert d’Espanya de pumse en categoria sènior 2008 Exercí d’entrenadora a la Federació Catalana de Taekwondo També dirigí l’alta escola de taekwondo Bam Chun Dokwan II

Cinturó negre desè dan, fou un dels mestres introductors del taekwondo a l’Estat espanyol el 1970 Collaborà des del 1980 amb la Federació Espanyola de Taekwondo FET en la promoció d’aquest esport El 2005 es convertí en responsable de les relacions internacionals de la FET i exercí de mànager de la selecció espanyola També fou vocal de la Federació Catalana de Taekwondo FCT, on treballà com a assessor de presidència i director tècnic de l’àrea d’exàmens de cinturons negres El 2009 fou guardonat amb el premi nacional que li atorgà la FET

Formà part del Club Su Ba Lee i del gimnàs Lee Kyu Hong de Martorell Fou tècnic de la selecció catalana 1987-88 i seleccionador espanyol en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Publicà el llibre Taekwondo Fundamento, Básica y Pumse 1994

Resident a Barcelona des del 1984, inaugurà el gimnàs Choi Urquinaona l’any 1987 Mestre de setè dan, fou seleccionador català 1987-2007 i estatal 2004 de taekwondo Des del 2007 és directiu de la Federació Catalana de Taekwondo

D’origen coreà, és molt similar al karate , del qual deriva en part Els combats reglamentats consten de tres mànegues, de dos minuts cadascuna El 1973 hom creà la Federació Internacional de Taekwondo A l’Estat espanyol fou inclós en la Federació de Judo fins el 1986, que constituí una federació independent Fou esport d’exhibició per primer cop als Jocs Olímpics del 1992 i olímpic als del 2000 En els campionats el món del 2007 el català JARamos fou medalla d’or en la catagoria de 58 kg i la mallorquina BYague, en 51 kg Als Jocs de Pequín del 2008 Corea del Sud encapçalà el…

Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…