Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Miklós Rózsa
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà d’origen hongarès.
Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951,…
,
Rafael Ferrer i Fitó
Cinematografia
Compositor, violinista i director d’orquestra.
Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…
Ramon Ferrés i Mussolas
Cinematografia
Compositor.
Vida Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel El seu començament en el cinema estigué sota el guiatge de Ricard de Baños, per a qui feu la banda sonora d’ El relicario 1933 El seu segon treball fou per…
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de…
,
Francesc Bellmunt i Moreno
Cinematografia
Director.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…
Ariadna Gil i Giner
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ariadna_gil.jpg)
Ariadna Gil i Giner
© 20minutos
Cinematografia
Actriu.
Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot i també el programa Betes i films Posteriorment actuà a El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor…
,
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,