Resultats de la cerca

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…

Després de treballar en diverses productores, el 1980 creà la cadena Lauren Films, que aviat es convertí en una de les primeres empreses audiovisuals espanyoles, amb prop d’un centenar de sales a tot l’Estat Tingué el monopoli de la productora Orion, i distribuí grans èxits de taquilla, com ara  Terminator estrenada a l’Estat espanyol el 1985, The Woman in red 1984, Platoon 1987 i, posteriorment, films de Woody Allen, entre d’altres Produí també els primers èxits de Pedro Almodóvar La ley del deseo , 1987 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988 També contribuí a la difusió de films d…

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Fill de Josep M Ribas i Casas Llicenciat en dret el 1958 Fundà les productores Montornès Films 1966 i Tabaré Films 1981 El 1967 dirigí Las salvajes en Puente San Gil , adaptació de l’obra teatral de José Martín Recuerda, un dels millors films espanyols dels anys seixanta Després realitzà Palabras de amor 1968, que no reconegué com a obra seva, allegant que havia estat manipulada per la productora  Amor y medias 1970, i La otra imagen 1973, presentada al Festival de Canes Realitzà, també, La ciutat cremada 1975-76, aguda visió de la història de la Barcelona de principi de segle, reflectida a…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…

Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995