Resultats de la cerca

Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955, desenvolupà…

Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Sempre al marge dels corrents dominants al cinema, i imbuït d’un humanisme sensiblement espiritualista, desenvolupà una obra de rigor i sobrietat ascètics, que arribà sovint a l’hermetisme — Au hasard Balthazar 1967, Mouchette 1968 i Une femme douce 1969— Més entenedors són Les dames du bois de Boulogne 1945, Le journal d’un curé de campagne 1950, basat en la novella de Bernanos, Un condamné à mort s’est échappé 1956, Pickpocket 1959, Le procés de Jeanne d’Arc 1962, Quatre nuits d’un rêveur 1971, Lancelot du lac 1974, Le diable probablement 1977, Os d’Or del Festival de Berlín i…

Fill de Kirk Douglas, produí One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Posteriorment desenvolupà una sòlida trajectòria com a actor coronada amb l’Oscar per Wall Street 1987 Altres films que ha interpretat són The China Syndrome 1978, The Star Chamber 1984, A Chorus Line 1986, Fatal Attraction 1988, Shining Through 1991, Basic Instinct 1992, Disclosure 1994, The Gost and the Darkness 1996, A Perfect Murder 1998, Traffic 2000, Don't say a Word 2001, One Night at McCool’s 2001, It Runs in the Family 2003, i The In-Laws 2003 També ha seguit desenvolupant la seva activitat com a productor…

Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i…

Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et Dalilah 1949,…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…

Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat dels millors…

S'imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GBShaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caire romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar's Opera ,…