Resultats de la cerca

Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster , de S E Graham…

Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988,  Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes…

Establert als EUA, del periodisme illustrat passà, el 1897, a fundar la Vitagraph amb Albert E Smith, amb el qual realitzà Tearing Down the Spanish Flag , film sobre la intervenció dels EUA a Cuba En la seva abundant producció fins a la guerra del 1914 és interessant l’ús del primer pla, la invenció, el 1908, del pla dit americà , la sistematització del muntatge, la tria dels temes les domestic comedies, les Scenes of True Life , els clàssics a la manera del film d’art francès i alguns dibuixos animats realitzats fotograma per fotograma El 1911 fundà la primera revista de cinema…

Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la ciència-ficció de…

Es donà a conèixer com a cantant a través de la ràdio A partir del 1939 assolí èxits extraordinaris actuant en directe acompanyat de famoses orquestres, amb un tipus de cançó melòdica acusadament romàntica, èxit que li valgué el sobrenom ‘The Voice’ i que es mantingué fins gairebé el final de la seva vida En el cinema, es limità al començament, per la seva activitat, al gènere musical, amb obres tan conegudes com On the Town 1949, Anchors Aweigh 1954, entre altres, si bé més endavant demostrà el seu excellent talent dramàtic en films com From Here to Eternity 1953, Man With the Golden Arm…

Les seves interpretacions van de la clara comicitat Bell, Book and Candle , de R Quine 1958 Some Like it Hot , de B Wilder, 1959 al dramatisme més profund Fire Down Below , de R Parrish, 1957 Days of Wine and Roses , de B Edwards, 1962 Save the Tiger , de JG Avildsen, pel qual rebé un Oscar el 1973 The China Syndrome , de J Bridges 1979, pel qual rebé el premi d’interpretació Canes, i Missing , de Costa-Gavras, 1982, també guardonat a Canes, tot passant pel camp de la tragi-comèdia The Apartment, 1958 Irma, la Douce, 1963 The Fortune Cookie , 1966, Front Page , 1975, totes de…

Estudià a la Universitat de Columbia i a la Cinemathèque de ParisDebutà amb la direcció del film Permanent Vacation 1982, el qual seguiren, entre d’altres, el documental The New World 1982, Stranger Than Paradise 1984, Down by Law 1986, la trilogia de curtmetratges Coffee and Cigarettes 1986-93, Mistery Trai n 1989, premi a la millor contribució artística del Festival de Canes, Night on Earth 1991, Dead Man 1995, el documental Year of the Horse 1997, Ghost Dog The Way of the Samurai 1999, una nova versió en llargmetratge de Coffee and Cigarettes 2003, formada per diversos d’…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007…

Format al British Film Institute i a la BBC, desenvolupà una àmplia experiència publicitària abans de mostrar el seu punt de vista estilitzat i esteticista en films com The Duellists 1977, premiat a Canes al millor primer film, Alien 1979, Blade Runner 1982 —aquests dos últims esdevinguts clàssics del cinema de terror i de ciència ficció, respectivament—, Legend 1985, Someone to Watch Over Me 1987, Black Rain 1989, Thelma & Louise 1991, 1492 1992, White Squall 1996, Gladiator 2000 —pellícula que rebé cinc Oscar, un premi BAFTA a la millor pellícula i un Globus d’Or a la millor pellícula…