Resultats de la cerca

Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…

Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley Kubrick en…

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto 1976-77, a…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…